|
San Esteban de Gormaz (Català)
|
San Esteban De Gormaz és una vil·la castellana situada a 70 quilòmetres de la capital soriana, a 12 quilòmetres del Burgo de Osma, a 28 quilòmetres del jaciment
arqueològic de Tiermes i a 45 quilòmetres d' Aranda de Duero. Està ubicada estratègicament entre la ribera superior del riu Duero i un turó sobre el que s'aixequen les restes del seu castell. Degut a aquesta situació al costat del Duero, que
feia de divisor natural entre terres moresques i cristianes, s'han esdevingut en la vila importants lluites i aconteixements històrics. |
 |
Els primers vestigis daten del Neolític Calcolític (cova de les Salines), també existeixen referències de l'etapa celtibera, encara que la seva presència més
destacada es centra en l'època romana com ho demostren les abundats restes trobades: inscripcions, ceràmica i elements arquitectònics i decoratius.
 |
Malgrat tot, el paper més important de San Esteban de Gormaz en la Història d'Espanya va ser en la Reconquesta. A l'any 883 Alfons III va conquistar la seves terres i les va
refortificar, situant la frontera entre moros i cristians al riu Duero. A l'any 912 fou repoblada per Gonzalo Fernández. A partir d'aleshores San Esteban de Gormaz va ser testimoni de múltiples batalles entre els regnes morescos i cristians,
passant la possessió de la Vila a mans d'uns y d'altres segons el signe de la disputa.
Acabada la Reconquesta, la Vila es capfica en una letargia que derivarà en un retrocés polític, econòmic i demogràfic. Les dures condicions climatològiques i les
successives epidèmies van fer reduir dràsticament la seva població. Al segle XX ressorgirà gràcies a l'assentament de diverses indústries que seran el complement per a l' encara numerosa població agrària, frenant l'emigració rural cap a les
ciutats. Actualment, la Vila alberga una completa infrastructura de serveis públics i comercials que garanteixen l'estabilitat i bon servei als prop de 2.500 sanestebeños que resideixen en ella. |
Arc de la vil·la, Plaça Major i
Carrer Major
Entrant a la plaça per la carretera, ens trobem amb l'Arc de la Vil·la que va ser la porta d'entrada de l'antiga muralla. En la seva part posterior conserva un escut amb les
armes de Diego I López Pacheco el Gran, el que fora Comte de San Esteban de Gormaz durant el anys 1501 a 1529.
|
La Plaça Major té forma quadrada i l'integren un conjunt d'edificacions porticades. En la fatxada oest està l'Ajuntament construït recentment. Aquest edifici va ser
aixecat a imitació d'un altre que va ocupar amb orgull el mateix lloc en la Vila des de 1629 fins a 1966; any, en el que sense massa encert, va ser substituït per un altre més modern però menys integrat amb l'entorn. En 1994 la Duquessa de Alba
(Comtessa de San Esteban) va inaugurar l'actual Ajuntament, que retorna a la plaça l'esplendor perduda. |
 |
El Carrer Major travessa lateralment la Plaça Major i continua amb les galeries porticades en direcció oest. En tot el carrer ens trobarem amb les cases més il·lustres
de la Vila, edificis de pedra blasonats amb escuts pertanyents a famílies nobles. Destaca l’immoble conegut com Cuartel Viejo (utilitzat com caserna de la Guardia Civil en la primera meitat del segle). En la seva fatxada s’aprecien, a més de l’escut,
diverses làpides d’origen romà i un carreu decorat d’origen visigot.
Esglèsia de Sant Miquel
Del Carrer Major, per la dreta, neix el carrer San Miquel. Aquest carrer empedrat i estret ens condueix cap a uns dels edificis més emblemàtics i sorprenents de l’art
romànic. Va ser construïda en 1081 pel Mestre Julianus (es pot llegir al damunt de l’arc d’entrada del pòrtic). Aquesta data la converteix en la primera església romànica porticada de la provincia i una de les pioneres en el romànic de
Castella i Lleó.
 |
La seva galeria porticada està orientada cap el sud i consta de 7 arcs sobre mur corregut, interromput només pel va central que serveix de porta. El tipus d’edificació
es senzill. Consta d’una sola nau amb coberta de fusta, orientada cap a un cos absidal semicircular que la tanca. Una mica més enrera es troba la torre de base quadrada adossada a l’edifici, construïda en el tram inferior de pedra i en el
superior de maó, que mostra la forta influència musulmana que predomina a la resta de l’edifici i, especialment, als elements decoratius. |
Esglèsia de Nostra Senyora del
Rivero
És l’església de major devoció en la Vila, degut a la seva venerada Verge del Rivero. Situada estratègicament en un turó, domina des del seu pòrtic tota la
ribera del Duero (d’aquí el seu nom).
|
Va ser construïda en la primera meitat del segle XII i manté el mateix estil i estructura de Sant Miquel, encara que amb dimensions més grans. Els elements
decoratius són més perfectes, conservant la influència islàmica. Al pòrtic s’accedeix per una llarga escalinata. A la dreta de la porta s’aprecien cinc arcs de mitja punta sostinguts per llargues columnes i bells capitells, i a l’esquerra
tres arcs llisos que substitueixen als originals perduts. Dins del pòrtic es conserva l’arc sepulcral de Vidas Pascual, protagonista de la famosa llegenda del Vado de Cascajar. |
 |
A l’interior destaca un sobri retaule del segle XVII, que alberga a la Verge del Rivero i el cor amb un magnífic artesanat de fusta, del segle XVI. L’església llueix
en la seva façana una espadanya afegida al segle XVIII que li dona volum i grandiositat.
El Pont Medieval
 |
La longitud d'aquest pont de pedra que amb el seus 16 ulls creua el
riu Duero, és un dels elements que va marcar decisivament la història de San Esteban de Gormaz. Va ser un
dels escassos passos que permetien creuar el riu Duero a l’Edat Mitja, la frontera entre els regnes cristians i Al Andalus. Segurament està construït sobre un altre d’origen romà que, degut a la seva importància, ha sigut contínuament
reparat, conservat i ampliat pels sanestebenys al llarg del pas del segles, segons les exigències de l’època. |
Traducció: JUAN PABLO TEJERO MARTÍN, octubre de
2000
|
Web desarrollada por:
Ahora mismo hay 9 visitantes activos
|
